MENORCA, és l'illa situada més a l'est i és la segona en extensió amb 702 km2 i té una població de 94.875 habitants. És una de les illes principals de les Illes Balears, situada al Mar Mediterrani. El nom de Menorca
prové de la paraula llatina "Minorica" que vol dir illa menor; antigament va tenir altres noms com Meloussa i Nura. Menorca està formada per vuit termes municipals: Ciutadella, Es Migjorn, Ferreries, Es Mercadal, Alaior, Maó, Sant Lluís i Es Castell. Aquests pobles destaquen per les seves costums i tradicions. La capital actual de l'illa és Maó.
Parlen el català i castellà com a llengües oficials. En aquest primer però,
hi ha una varietat dialectal que n’anomenen menorquí, que és semblant al
mallorquí i al eivissenc. Cal destacar també que conserven anglicismes i paraules
franceses degut a la conquesta d’ambdós.
Hem vist en certes ocasions platges i paisatges naturals meravellosos d’aquesta
terra que estan molt ben conservats. Això és perquè de tot l’arxipèlag, va ser
l’última illa que es va dedicar al turisme ja que l’economia que hi havia en
aquella època no necessitaven turisme per mantenir l’illa. Els turistes que
solen visitar Menorca són britànics (majoritàriament), francesos, holandesos,
italians, alemanys, polonesos i escandinaus.
EL RELLEU
Menorca no té gran alçades, en general l'illa és plana, ja que les seves muntanyes són baixes i suaus. L'illa està dividida en dues grans zones: Tramuntana al nord i Migjorn al sud.
A la zona nord hi ha una petita serralada molt antiga que no basta per protegir l'illa de les ventades i dels freds del vent de Tramuntana. Les elevacions màximes són:
-El Toro (357 metres) al terme de Mercadal.
- S'Enclusa (274 metres) al terme de Ferreries.
- Santa Àgueda (264 metres) al terme de Ferreries.
La zona de Migjorn és pana (les elevacions són inferiors als 150 metres), amb lleugeres pendents que originen barrancs que arriben fins a la mar.
En aquest mapa podeu observar clarament la distinció del relleu:
LA COSTA
La costa de Menorca té un perímetre de 216 km. No tota és igual, la podem diferenciar observant el nord i el sud.
Nord: La costa és alta, de difícil accés a la mar. S'ha format perquè la mar ha erosionat les roques fortament donant lloc a una costa amb retallades prominents formant penya-segats, caps, illots i esculls. Els únics refugis on la mar està calmada i més plana són els ports i cales profundes.
Sud: La costa sud és més baixa, suau i arenosa. La mar banya un plana i s'hi formen les cales i les platges. És més fàcil l'entrada del mar. En aquestes zones es formen prats, aiguamolls, salines i albuferes.
HIDROGRAFIA
A Menorca no hi ha rius, tan sols torrents que recullen l'aigua quan plou molt, generalment se solen assecar a l'època estiuenca, o en èpoques de secada. L'aigua dels torrents acaba a es platges. Els torrents han format barrancs a la zona de Migjorn que és més porosa. També destaquen les albuferes que són l'estatge de moltes espècies d'aucells, molts d'ells migratoris, que fan un aturall a les nostres terres. Per això s'han de protegir i no s'hi pot edificar, caçar, navegar,etc.
EL CLIMA
Per saber el clima de Menorca hem de tenir en compte i observar un conjunt de factors atmosfèrics que el caracteritzen (temperatura, vents, precipitacions) i cal estudiar també la seva situació geogràfica.
Menorca té un clima mediterrani (suau, amb molt de sol i també humit que no presenta grans oscil·lacions) amb precipitacions irregulars i no massa abundants durant tot l'any, temperatures moderades i vents, en general de poca intensitat, exceptuant el vent de tramuntana. Els mesos més càlids i secs són el juliol i l'agost, els més freds el gener i el febrer i els mesos més humits són octubre, novembre i desembre.
VEGETACIÓ
La vegetació depèn del clima ja que les plantes han d'adaptar-se al fred i a la calor, a la humitat o sequedat. Com que la nostra illa té un clima mediterrani, les plantes han de suportar la calor i a sequedat dels mesos d'estiu. Per fer-ho algunes plantes a l'estiu fan morir les parts visibles però les arrels queden vives, d'altres com per exemple l'argelaga perden les fulles.
Algunes arbres per cercar aigua estenen molt les arrels com la figuera, d'altres guarden l'aigua a les fulles (foguera de moro).
La vegetació de l'illa és bastant rica, hi ha unes mil espècies diferents, algunes d'elles són endèmiques, és a dir, són úniques i exclusives de Menorca, no es troben en cap altre lloc. Exemples: la Margalida de Mar (endemisme que creix als penyals de la zona nord), la didalera,etc.
Principals espècies forestals: L'alzina, el pi i l'ullastre.
Arbusts més destacats: La mata (amb el seu fruit la llentrisca), l'arbocer (amb el seu fruit l'arboça); el cipell, la ginesta, l'esparraguera i el romaní.
A les zones molt seques de la costa on la sal crema la vegetació, creixen plantes, com els cards, el fonoll i la camamilla.
LA FAUNA
EL RELLEU
Menorca no té gran alçades, en general l'illa és plana, ja que les seves muntanyes són baixes i suaus. L'illa està dividida en dues grans zones: Tramuntana al nord i Migjorn al sud.
A la zona nord hi ha una petita serralada molt antiga que no basta per protegir l'illa de les ventades i dels freds del vent de Tramuntana. Les elevacions màximes són:
-El Toro (357 metres) al terme de Mercadal.
- S'Enclusa (274 metres) al terme de Ferreries.
- Santa Àgueda (264 metres) al terme de Ferreries.
La zona de Migjorn és pana (les elevacions són inferiors als 150 metres), amb lleugeres pendents que originen barrancs que arriben fins a la mar.
En aquest mapa podeu observar clarament la distinció del relleu:
LA COSTA
La costa de Menorca té un perímetre de 216 km. No tota és igual, la podem diferenciar observant el nord i el sud.
Nord: La costa és alta, de difícil accés a la mar. S'ha format perquè la mar ha erosionat les roques fortament donant lloc a una costa amb retallades prominents formant penya-segats, caps, illots i esculls. Els únics refugis on la mar està calmada i més plana són els ports i cales profundes.
Sud: La costa sud és més baixa, suau i arenosa. La mar banya un plana i s'hi formen les cales i les platges. És més fàcil l'entrada del mar. En aquestes zones es formen prats, aiguamolls, salines i albuferes.
 |
| Zona nord: Platja de Cavalleria |
 |
| Zona sud: Platja de Cala Galdana |
HIDROGRAFIA
A Menorca no hi ha rius, tan sols torrents que recullen l'aigua quan plou molt, generalment se solen assecar a l'època estiuenca, o en èpoques de secada. L'aigua dels torrents acaba a es platges. Els torrents han format barrancs a la zona de Migjorn que és més porosa. També destaquen les albuferes que són l'estatge de moltes espècies d'aucells, molts d'ells migratoris, que fan un aturall a les nostres terres. Per això s'han de protegir i no s'hi pot edificar, caçar, navegar,etc.
 |
| Barranc d'Algendar |
 |
| El parc natural de S'albufera Des Grau |
EL CLIMA
Per saber el clima de Menorca hem de tenir en compte i observar un conjunt de factors atmosfèrics que el caracteritzen (temperatura, vents, precipitacions) i cal estudiar també la seva situació geogràfica.
Menorca té un clima mediterrani (suau, amb molt de sol i també humit que no presenta grans oscil·lacions) amb precipitacions irregulars i no massa abundants durant tot l'any, temperatures moderades i vents, en general de poca intensitat, exceptuant el vent de tramuntana. Els mesos més càlids i secs són el juliol i l'agost, els més freds el gener i el febrer i els mesos més humits són octubre, novembre i desembre.
VEGETACIÓ
La vegetació depèn del clima ja que les plantes han d'adaptar-se al fred i a la calor, a la humitat o sequedat. Com que la nostra illa té un clima mediterrani, les plantes han de suportar la calor i a sequedat dels mesos d'estiu. Per fer-ho algunes plantes a l'estiu fan morir les parts visibles però les arrels queden vives, d'altres com per exemple l'argelaga perden les fulles. Algunes arbres per cercar aigua estenen molt les arrels com la figuera, d'altres guarden l'aigua a les fulles (foguera de moro).
La vegetació de l'illa és bastant rica, hi ha unes mil espècies diferents, algunes d'elles són endèmiques, és a dir, són úniques i exclusives de Menorca, no es troben en cap altre lloc. Exemples: la Margalida de Mar (endemisme que creix als penyals de la zona nord), la didalera,etc.
Principals espècies forestals: L'alzina, el pi i l'ullastre.
 |
| Ullastre |
Arbusts més destacats: La mata (amb el seu fruit la llentrisca), l'arbocer (amb el seu fruit l'arboça); el cipell, la ginesta, l'esparraguera i el romaní.
 |
| Romaní |
A les zones molt seques de la costa on la sal crema la vegetació, creixen plantes, com els cards, el fonoll i la camamilla.
 |
| Camamilla |
La fauna de Menorca està constituïda per animals que han arribat a l'illa al llarg dels segles i s'han adaptat a les condicions mediambientals, així com pels animals introduïts de manera artificial pels éssers humans. Destaquem la granota, la tortuga, la gavina, ratapinyada, conill, cap roig, gató, musclo, medusa, gamba, calamar, llagosta, cranc,etc.
Destaquem la vaca menorquina, el porc i el cavall menorquí.
És important saber que una de les espècies animals endèmiques de Menorca és la sargantana negre "Podarcis Lifordi", rèptil situat a l'Illa de l'Aire (al davant de Punta Prima, Sant Lluís).
____________________________________________________________________________
Com heu pogut observar, Menorca té unes característiques especials típiques d'un paisatge del mar mediterrani i pròpies d'una illa que fan que sigui un atractiu per molts de turistes procedents de diferents llocs els quals venen a visitar la nostra illa durant els mesos d'estiu, de temporada alta, on hi ha més moviment i més activitats per realitzar. Si us ha quedat algun dubte o us interessa alguna cosa sobre algun aspecte en concret, no dubteu en comentar i us l'aclarirem.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Bibliografia
Com heu pogut observar, Menorca té unes característiques especials típiques d'un paisatge del mar mediterrani i pròpies d'una illa que fan que sigui un atractiu per molts de turistes procedents de diferents llocs els quals venen a visitar la nostra illa durant els mesos d'estiu, de temporada alta, on hi ha més moviment i més activitats per realitzar. Si us ha quedat algun dubte o us interessa alguna cosa sobre algun aspecte en concret, no dubteu en comentar i us l'aclarirem.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Bibliografia
- DIVERSOS Autors. "Els millors racons de Menorca". Editorial. Pòrtic, 2010. 88p. Col. Pòrtic Turisme. ISBN: 97884980913.
- http://www.cime.es/OrgansGovern/Departament.aspx?ID=12
- Aportacions personals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada